Dia delmedi ambient 2020

DIA DEL MEDI AMBIENT 2020: ÉS TEMPS PER A LA NATURA, I PER VALORAR ELS PROFESSIONALS QUE TREBALLEM CUIDANT-LA. 

El col·lectiu professional de ciències ambientals manté reunions amb els responsables polítics per tal de demanar que la sortida de la crisi del coronavirus sigui en clau verda.

En els mesos de confinament i de gestió de la pandèmia del coronavirus s’ha fet palesa la importància de la natura per a la salut humana, i de com és l’activitat humana que causa els perjudicis de contaminació a les ciutats.

En plena desescalada, l’associació de professionals de ciències ambientals, ha mantingut una sèrie de reunions amb els responsables polítics, oferint suport en la tasca sempre ingent de la defensa del medi ambient.

El passat 28 de maig es varen reunir amb el Conseller de Medi Ambient, Miquel Mir per tal d’obrir l’agenda de temes a treballar conjuntament. Son conegudes les mancances de personal tècnic que ve arrossegant aquesta conselleria des de la darrera crisi econòmica i es va demanar ampliar com a mínim a 5 la previsió de places que surten a oposicions, ja que ara mateix és de 1 plaça. És clarament insuficient per cobrir les necessitats que ha generat l’aprovació de noves lleis com la de creació del Parc des Trenc, ampliació de Cabrera, la llei de canvi climàtic, el decret de posidònia o la llei de residus.

Davant d’aquesta petició el Conseller es va assumir la necessitat de recursos que calen per impulsar polítiques actives i es oferir per estendre-la a hisenda i funció pública. Pel que fa a la llei de residus es va aprofitar per recordar que està pendent d’iniciar la creació de l’Ens de residus i del fons propi, al que es va respondre que s’hi està fent feina i en breu serà una realitat.

Es va aprofitar per felicitar per l’impuls en el marc normatiu de residus, amb l’aprovació del Pla de residus perillosos - en ple estat d’alarma-. Aquestes normes ajudaran a mantenir una bona gestió.

Es va demanar també de potenciar els recursos públics existents de suport i impuls al medi ambient, com son el Punt d’Informació Ambiental, dotant-lo de suficients tècnics (ara no hi ha tècnics que s’hi dediquin) així com als equipaments associats: Centre de Recursos en Educació Ambiental i Aula de la Mar. Igualment recuperar i potenciar la publicació i la difusió de l’Estat del Medi Ambient a les Illes Balears, derivat del compliment de la Llei dels drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient.

El Conseller va estar d’acord en què son àmbits a on s’hi ha de fer feina i va posar en valor també els contactes mantinguts amb el Consell Econòmic i Social (CES) per estudiar temes com els indicadors ambientals. 

Una de les lleis que encara no s’han aritculat a Balears i fa molta falta és la Llei estatal 26/2007 de responsabilitat mediambiental. Està pensada per tal que les indústries i activitats més contaminants prenguin accions de prevenció davant possibles impactes i es responsabilitzin en la reparació dels danys. Va haver de reconéixer que encara no se li ha trobat lloc, sí que s’està treballant amb la responsabilitat ampliada en temes de residus, per tant pot ser una bona iniciativa i va estendre la mà a col·laborar.

Continuant en l’àmbit legislatiu, el col·lectiu de ciències ambientals va posar damunt la taula la necessitat d’Impulsar la Llei d’Aigües de les Illes Balears. L’aigua és un recurs essencial, escàs i sotmès a moltíssimes pressions. La qualitat de l’aigua dels aqüífers continua en declivi i ara s’ha tornat a treure a exposició pública un nou Pla Hidrològic. El Pla és una bona eina de gestió, però falta un marc normatiu que ho reguli, d’acord amb la directiva marc de l’aigua. Aquesta és una tasca per a la que no cal de dotació econòmica, sinó voluntat polítca. El Conseller Miquel Mir, no només va compartir la diagnosi sobre la necessitat d’una Llei d’aigües Balear, sinó que va explicar que ja s’havia tractat a nivell intern de la Conselleria i que podria ser un tema a abordar un cop aprovat el Pla Hidrològic el 2021, en el període 2021-2023. Va posar en valor el marc institucional del “Pacte per l’aigua”, recentment presentat, amb bona acceptació.

Per acabar, i per tal d’assegurar la protecció de la natura, es va demanar una modificaió de la Llei de Conservació (LECO) a qui ja li ha sobrevingut normativa estatal, i a part és una normativa de 2005 poc adequada a les línies actuals de conservació. En aquest cas sí que és una reforma de llei prevista en el pacte de Bellver i que per tant s’espera escometre en breu.

El darrer punt va ser per demanar un impuls real a l’Agenda 2030 a les Illes Balears”. Aquesta va ser presentada al novembre de 2019 com un instrument per implementar els Objectius de Desenvolupament Sostenible i encara no ha començat a avançar. Aquest impuls a una agenda sostenible va lligada a que la reactivació econòmica després de la crisi del COVID-19 que no retalli les garanties de protecció ambiental i promogui el desenvolupament sostenible.

En la reunió amb la Consellera de Medi Ambient del Consell de Mallorca, es va demanar una sortida a la situació de bloqueig que té la institució per als professionals de ciències ambientals. Per la raó que la relació de llocs de treball encara no s’ha pogut modificar, i com els estudis de medi ambient no son de les titulacions més clàssiques, doncs ara mateix no hi ha espai per a entrar aquests professionals, quan la institutició te competències i tot un departament de medi ambient, a on els ambientòlegs hi tendrien una bona funció. La situació és tan aberrant que en la darrera oferta pública, es va convocar una plaça de “Tècnic –a de grau mitjà de medi ambient” a on els requisits eren tres anys complerts de la llicenciatura en història o història de l’art. A banda que des del Pla Bolonya ha desaparegut la possibilitat d’obtenir diplomatures i llicenciatures, els estudis d’història i història de l’art, poc poden aportar a un lloc de feina anomenat “medi ambient”, per això es va sol·licitar una rectificació urgent per adequar la titulació al lloc de feina, millorant així el servei públic. 

A part de demanar drets també es va oferir la col·laboració per tal de situar al govern local insular com a capdaventer en medi ambient. Així se li va proposar de crear una oficina tècnica de medi ambient per donar suport als Ajuntaments en qüestions com prevenció i gestió de residus, aigua, parcs i jardins, animals o eficiència energètica.