Els professionals de ciències ambientals animen a fer una nova Llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat, i no només una petita reforma de la LECO

Parc Natural de Dragonera. Fotografia de David Vives

En ple 2022, davant l’exposició pública per part de la Conselleria de Medi Ambient i Territori, del l'avantprojecte de llei per la qual es modifica la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), l’ALCAIB ha vist com aquesta petita reforma de Llei és molt insuficient per les necessitats que te la gestió de la natura i la protecció de la biodiversitat. 

La LECO és una llei de 2005, que poc després es va trobar amb l’aprovació de la Llei 42/2007 de patrimoni natural i biodiversitat, de rang estatal. La llei autonòmica s’hi ha d’adaptar, i encara no ho ha fet, 15 anys després. 

Els acords de Govern de la legislatura 2015-2019, així com els Acords de Govern de 2019-2023, coneguts com “Pacte de Bellver”, duien el mandat de reforma de la LECO. En comptes de presentar un avantprojecte Llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat, només es fan petits retocs, i la nova Llei es deixa per a d’aquí a 4 anys més. Els professionals consideram que s’han de dedicar ara tots els esforços per tenir la nova llei en aquesta legislatura.

Cal tenir present que la LECO de 2005 que es pretén només reformar, va estar redactada sota l’ampara de la Llei estatal 4/1989, de 27 de març, relativa a la conservació dels espais naturals protegits i de la fauna i flora silvestres, ja molt superada. També va ser aprovada en un context retrògrad en quant als espais naturals protegits: al 2003 es va retallar indiscriminadament el Parc Natural de Llevant (aprovat al 2001) amb una llei d’acompanyament de pressposts i des de l'aprovació de la LECO el que havia de ser el Parc Natural de la Serra de Tramuntana es va quedar en la figura intermitja de “paratge”. 

En quant a les esmenes parcials, es demana que es simplifiquen els procediments i que es quedin ben diferenciats els Plans d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN) dels Plans Rectors d’Ús i Gestió  (PRUG). També, que s’integrin els instruments de gestió de Xarxa Natura 2000 i que s’inclogui la referència al marc estratègic de la infraestructura verda i la connectivitat i restauració ecològiques. Per la protecció dunar, es demana fer efectiu el PLA D’ORDENACIÓ DEL LITORAL de les Illes Balears que exigeix el Reglament de Costes, a la Disposició Transitòria 24, per diferenciar platges urbanes de naturals, en el menor termini possible. Finalment, es fa incidència en la restauració ambiental. 

Estam en plena emergència climàtica planetària, en la 6a extinció massiva per causes humanes, en escalfament global, topant contra els límits planetaris. La dècada 2020-2030 és la dècada decisiva de la conservació i restauració ambiental, segons Nacions Unides. Si al 2022 no som capaços entre els poders legislatius, els poders executius, els agents socials i els professionals de redactar i aprovar una vertadera Llei de Patrimoni Natural, quant serem capaços de fer-ho? Demanam valentia i que s’aprofiti l’esforç del poder legislatiu per fer d’aquesta reforma una vertadera Llei de Patrimoni Natural, no tan sols un esforç a mitges. 

Tenim bons exemples, del bon fer del poder executiu proposant i legislatiu aprovant lleis ambientals. En matèria d’avaluació ambiental, al 2013 es va aprovar la estatal i al 2016 -només amb 3 anys- la Llei 12/2016, adaptada a la sensible realitat de les Illes Balears. En matèria de residus, la Llei estatal és de 2011, i l’autonòmica és la Llei 8/2019, Llei de residus autonòmica que encaixa a la perfecció amb les aspiracions de la Llei bàsica estatal, i fins i tot la supera. Els mateixos exemples els trobem en matèria de Renous amb la Llei estatal 37/2003, i la Llei autonòmica Llei 1/2007 aprovada als 4 anys. I fins i tot avantguardes legislatives, en matèria de canvi climàtic quan el Parlament de les Illes Balears va aprovar al 2019 una Llei pionera a nivell estatal i que ha inspirat a la mateixa Llei estatal 7/2021, recentment aprovada. El poder legislatiu de les Illes Balears ha demostrat prou fortalesa en les matèries ambientals anteriorment esmentades com per repetir el procés en el camp del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. 

El col·lectiu de professionals de les Ciències Ambientals ofereix la col·laboració plena per tal de treballar en aquest necessari i urgent text legislatiu.

L'Associació de Llicenciats/des en Ciències Ambientals de les Illes Balears (ALCAIB), és el col·lectiu de professionals del medi ambient. Compta amb més de 100 socis/es amb un perfil multidisciplinar i transversal. El 2021 es va crear el Col·legi Professional de Ciències Ambientals, actualment en tramitació jurídica.